Avui ens han deixat més estona per a preparar les jornades, així que ens hem tornat a posar per grups. Després de buscar i buscar, les de cinema per fi hem triat el vídeo que posarem: “El cargol i l’herba de Poliol”. També hem estat parlant amb l’Anna i la Begoña del que volíem fer i ens han estat aconsellant la manera de plantejar-ho i de concloure. Gràcies a això he après que...:
- Abans de fer qualsevol activitat l’hem de presentar i introduir-la als nens sinó no té cap sentit.
- Ha de tenir un final clar amb alguna conclusió.
- Siguin més complexes o més senzills, qualsevol activitat ha de servir per aconseguir uns objectius. En el nostre cas, a més de buscar l’entreteniment i la diversió, treballarem aquest conte i, amb ell, els animals i la cançó que hi apareixen.
Hem de tenir en compte tantes coses... Tant de bo que surti bé! Ens fa molta il•lusió tornar a veure els nostres nens!
Passada una estona, ens hem tornat a reunir per enllestir dues exposicions que quedaven.
“EXPO BELÉN-PATRI”
Han triat fragments del llibre on el Pau es converteix en gos i han comentar que això ho utilitza com a escut per defensar-se de situacions on es sent incòmode. Després hem fet una dinàmica on nosaltres hem hagut de dibuixar l’animal en el que ens convertiríem en aquestes mateixes situacions i després l’hem enganxat en un mural. Jo, per exemple, he dibuixat un gos perquè em sembla l’animal més simpàtic i fidel de tots.
També ens han explicat un anècdota genial! I és que van escriure a l’autora del llibre i les va respondre!
“EXPO ANDREA-OLGA”
Han basat la seva expo en un fragment on el Pau ha pegat la Marina i, aleshores, la Clara li diu a la Marina que s’hi torni perquè n’està farta. A partir d’aquí hem estat discutint si havia fet bé o no i el per què de la seva reacció. I hem arribat a la conclusió que encara que perdem els nervis en algun moment no hem d’oblidar els nostres principis i la nostra ideologia com a mestres. Després ens han posat la cançó d’ “Imagine” de John Lennon perquè parla d’això: de la lluita, els somnis, els principis, etc. I per acabar, ens han repartit unes llavors com a símbols d’aquests somnis que tenim i que volem fer realitat algun dia. Ha estat una expo que, com a mínim, a mi m’ha arribat molt i m’ha fet reflexionar.
- Abans de fer qualsevol activitat l’hem de presentar i introduir-la als nens sinó no té cap sentit.
- Ha de tenir un final clar amb alguna conclusió.
- Siguin més complexes o més senzills, qualsevol activitat ha de servir per aconseguir uns objectius. En el nostre cas, a més de buscar l’entreteniment i la diversió, treballarem aquest conte i, amb ell, els animals i la cançó que hi apareixen.
Hem de tenir en compte tantes coses... Tant de bo que surti bé! Ens fa molta il•lusió tornar a veure els nostres nens!
Passada una estona, ens hem tornat a reunir per enllestir dues exposicions que quedaven.
“EXPO BELÉN-PATRI”
Han triat fragments del llibre on el Pau es converteix en gos i han comentar que això ho utilitza com a escut per defensar-se de situacions on es sent incòmode. Després hem fet una dinàmica on nosaltres hem hagut de dibuixar l’animal en el que ens convertiríem en aquestes mateixes situacions i després l’hem enganxat en un mural. Jo, per exemple, he dibuixat un gos perquè em sembla l’animal més simpàtic i fidel de tots.
També ens han explicat un anècdota genial! I és que van escriure a l’autora del llibre i les va respondre!
“EXPO ANDREA-OLGA”
Han basat la seva expo en un fragment on el Pau ha pegat la Marina i, aleshores, la Clara li diu a la Marina que s’hi torni perquè n’està farta. A partir d’aquí hem estat discutint si havia fet bé o no i el per què de la seva reacció. I hem arribat a la conclusió que encara que perdem els nervis en algun moment no hem d’oblidar els nostres principis i la nostra ideologia com a mestres. Després ens han posat la cançó d’ “Imagine” de John Lennon perquè parla d’això: de la lluita, els somnis, els principis, etc. I per acabar, ens han repartit unes llavors com a símbols d’aquests somnis que tenim i que volem fer realitat algun dia. Ha estat una expo que, com a mínim, a mi m’ha arribat molt i m’ha fet reflexionar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario