Per fi ha arribat el dia! Tantes ganes que en teníem i tanta por... I hem dedicat molt esforç, planificació i hi hem posat molta il•lusió.
El dia ha començat arribant ben aviat a la universitat per preparar tot el material de la nostra activitat i assajar una miqueta. Després hem anat a rebre les escoles i quan han acabat d’esmorzar ens hem fet la foto de grup. Imagineu-vos una foto amb més de 700 persones.. bestial!!!
A continuació, hem anat a l’aula on havíem de fer el taller de cinema. Quins nervis hem passat quan han començat a entrar els nens i nenes! Realment hem seguit la mateixa dinàmica en els 3 torns però jo penso que cada vegada ha sortit millor: ens hem presentat, hem xerrat una mica sobre el conte que explicava el vídeo “El cargol i l’herba de Poliol”, després l’hem vist plegats i per acabar hem fet una petita activitat amb els animals del conte on alguns dels nens han hagut de sortir per fer una mini-representació.
Després de fer els tres torns, hem recollit l’aula i ens hem dirigit al punt de trobada, on estaven acabant els balls. Allà hem acabat d’al•lucinar! Tota la plaça plena, però PLENA, de nens i mestres ballant “Qui s’enganxa a la rodanxa”. De veritat, s’ha de viure per entendre lo fort que ha estat aquesta experiència.
En acabar, hem acompanyat les escoles al jardí del Parc de les Heures per anar a dinar i ja ens hem acomiadat tots. Ens hem agraït tot els que ens pogut aportar al llarg d’aquesta experiència: tant els mestres i els nens cap a nosaltres, com nosaltres cap a ells. Sincerament, penso que hem reflexionat poc sobre aquest dia, simplement ens hem deixat portar i hem procurat gaudir-lo al màxim perquè és poc provable que una experiència com aquesta pugui tornar-se a repetir mai més i menys, essent la nostra primera experiència com a mestres d’infantil.
Ha estat complicat organitzar-nos perquè no hem tingut molt de temps per a preparar les activitats, però penso que qui s’ha carregat realment el pes més gran d’aquestes jornades han estat les nostres mestres d’intervenció. Poden estar-ne molt orgulloses perquè era un pla molt arriscat i ha sortit a la perfecció!
Per concloure, només vull afegir que aquesta assignatura ha estat molt profitosa per totes nosaltres i és de la que guardo més records bonics. Moltes gràcies, Anna!
El dia ha començat arribant ben aviat a la universitat per preparar tot el material de la nostra activitat i assajar una miqueta. Després hem anat a rebre les escoles i quan han acabat d’esmorzar ens hem fet la foto de grup. Imagineu-vos una foto amb més de 700 persones.. bestial!!!
A continuació, hem anat a l’aula on havíem de fer el taller de cinema. Quins nervis hem passat quan han començat a entrar els nens i nenes! Realment hem seguit la mateixa dinàmica en els 3 torns però jo penso que cada vegada ha sortit millor: ens hem presentat, hem xerrat una mica sobre el conte que explicava el vídeo “El cargol i l’herba de Poliol”, després l’hem vist plegats i per acabar hem fet una petita activitat amb els animals del conte on alguns dels nens han hagut de sortir per fer una mini-representació.
Després de fer els tres torns, hem recollit l’aula i ens hem dirigit al punt de trobada, on estaven acabant els balls. Allà hem acabat d’al•lucinar! Tota la plaça plena, però PLENA, de nens i mestres ballant “Qui s’enganxa a la rodanxa”. De veritat, s’ha de viure per entendre lo fort que ha estat aquesta experiència.
En acabar, hem acompanyat les escoles al jardí del Parc de les Heures per anar a dinar i ja ens hem acomiadat tots. Ens hem agraït tot els que ens pogut aportar al llarg d’aquesta experiència: tant els mestres i els nens cap a nosaltres, com nosaltres cap a ells. Sincerament, penso que hem reflexionat poc sobre aquest dia, simplement ens hem deixat portar i hem procurat gaudir-lo al màxim perquè és poc provable que una experiència com aquesta pugui tornar-se a repetir mai més i menys, essent la nostra primera experiència com a mestres d’infantil.
Ha estat complicat organitzar-nos perquè no hem tingut molt de temps per a preparar les activitats, però penso que qui s’ha carregat realment el pes més gran d’aquestes jornades han estat les nostres mestres d’intervenció. Poden estar-ne molt orgulloses perquè era un pla molt arriscat i ha sortit a la perfecció!
Per concloure, només vull afegir que aquesta assignatura ha estat molt profitosa per totes nosaltres i és de la que guardo més records bonics. Moltes gràcies, Anna!
gràcies a vosaltres
ResponderEliminar